Blancafort, ahir i avui

El jove Martí Muñoz, alumne de 2n de batxillerat de l’institut Martí l’Humà de Montblanc, va presentar el passat divendres, 26 d’abril, a l’Associació de Jubilats de Blancafort el seu treball de recerca titulat: “Blancafort, ahir i avui”.

Davant una àmplia assistència de veïns i veïnes del poble, el Martí va exposar de manera clara i entenedora el contingut del seu estudi. Va comentar que el treball constava de dues parts: una primera, de caràcter més històric, consistent en analitzar l’evolució demogràfica de la població a partir de la recerca de fons primàries i secundàries i una segona part, de caràcter més vigent i d’àmbit sociològic, que tenia per objectiu confeccionar un mapa de la realitat actual per tal de contrastar l’ahir i l’avui i, a la vegada, projectar-se cap al demà.

La xerrada va ser amena, interessant i molt ben acollida pel públic assistent que va saber que els blancafortins ja podem precisar l’any de fundació del poble, el 1174, perquè es coneix la carta de població que va donar lloc al seu origen, fet que fins fa poc temps era desconegut. També va ser força curiós observar com el nombre d’habitants de Blancafort a finals del segle XIV era, si fa no fa, similar a l’actualitat, encara que les condicions de vida siguin del tot diferents, tal i com ens va explicar.

El Martí va agrair als seus veïns i veïnes l’ajut proporcionat en respondre a la seva enquesta que li ha permès analitzar la piràmide de població actual, l’ocupació laboral de la població activa –subratllant que només un 3% d’aquesta població es dedica a l’agricultura- la procedència de la població i com s’ha modificat la superfície d’habitatges amb el domini de vivendes amb una o dues persones, així com la necessitat de condicionar habitatges perquè els joves no marxin i perquè hi hagi disponibilitat d’acollir famílies joves de manera que es trenqui la tendència a l’envelliment de la població.

Des de l’Associació de Jubilats de Blancafort no podem deixar d’agrair al Martí la seva valentia i el seu coratge per parlar davant de tantes persones, així com pel regal que ens va fer.

Dolors Sanahuja Torres